El cristianisme i la música.
La reforma pendent del segle XXI.

Gosa Pensar té el goig de presentar-vos la nostra propera conferència d’aquest mes de juny, serà dissabte 15 de juny a les 20 h al Casal Marià d’Olot.

Prova_Cartell_CRISTIANISME I MUSICA

2017Josep Marc Laporta. Musicòleg, sociòleg i professor de direcció coral. Ha escrit diversos llibres sobre música, drets humans, cristianisme i sociologia. Actualment és tècnic d’Unicef per l’Àfrica.

josepmarclaporta.com

Resum conferència: La tecnologia ens salva?

La Dra. Míriam Díez Bosch, el passat dilluns 1 d’abril, va presentar una xerrada sobre la tecnologia avui i el seu paper en les nostres vides i també lligada a l’espiritualitat. Va començar dient que avui dia el mòbil s’ha convertit en el nostre món i en les nostres relacions, on ho tenim tot. Potser no tant per a les generacions més grans però sí per a les joves. Per tant, aquesta connexió que crea és un fet molt potent antropològicament. Podem relacionar-lo amb el missatge evangèlic a partir del fet que circula. A més, el fet que sigui una xarxa social, vol dir que no té un centre, sinó que és una xarxa de teixits iguals, on no hi ha jerarquies. Un altre aspecte, és que és un món que no para mai, sempre a l’abast i per exemple les parròquies si que paren. Un altre aspecte, és que ens implica amb els missatges que fem segons l’aplicació que utilitzem i a més, ens suposa una pèrdua d’intimitat i no hi podem fer res, però a la vegada tenim relació amb qualsevol lloc del món. Ens obre a possibilitats que mai podríem conèixer, ens convida a ser més sensibles. Un dels inventors d’internet ha dit que va ser un error separar la tecnologia de l’humanisme, que haurien d’anar plegats. Molta gent amb discapacitats vàries, gràcies a la tecnologia han pogut superar el seu aïllament, la seva soledat. Els Smart-phones per exemple, tenen de positiu que generen creativitat, però per altra banda, al poder fer multitasques creen confusió, dispersió, distracció. També a nivell educatiu ha creat un individualisme exaltat, la cultura del jo, amb els ‘selfies’. I aquest dèficit d’atenció, crea un concepte de relació fals amb la realitat.

L’esperança digital dóna molts recursos per crear una societat millor i mecanismes per la democràcia i dóna eines d’esperança per ajudar en un món injust. Més eines per triar, més precisió, malgrat ens demana temps, requereix molt de temps, perquè crea hipervincles, i és com un pou sense fons. A la vegada crea una vida sedentària, tant físicament, sofà i mòbil, com en el pla intel·lectual i emocional. Crea incapacitat perquè ens relacionem amb pantalles.

A la llarga hi haurà d’haver un protocol, un codi que reguli i ordeni com fem els missatges. Els servidors ho saben tot de nosaltres, bé perquè els hi hem dit nosaltres o indirectament, els nostres amics i coneguts. Google és qüestionat i han sorgit altres servidors amb una manera de fer més solidària. També existeixen empreses per esborrar el nostre rastre o rastres nostres que no ens agrada que siguin públics.

Una altra qüestió és que es fa amb els morts. Com ens relacionem amb ells? Els hem de treure? Amb les ‘fake news’( notícies falses) queda desacreditada tota fe. Què creure? Crea una crisi de confiança, que és la base de que tinguem relació amb les persones, i que puguem construir. Si som una societat amb desconfiança llavors, és difícil construir res. I llavors som una societat de la lleugeresa, dels tastets, amb un sensació d’estar desemparats.

Les pantalles ens semblen que són una realitat i han passat a ser com una pròtesi més que portem arreu. A la vegada hi la sensació de que no hi ha coses duradores, tot es pot canviar, i això afecta molt el món de l’educació. Es dóna un desordre en l’estructura i progrés de les coses.

I per tant en aquest món l’Església no pot ser com un ‘mamut’ gran que camina lentament, sinó que s’ha de prendre seriosament que està sempre en revisió constant. I ha de pensar en el tema de la comunicació. Ha de saber comunicar millor. La comunicació no s’improvisa, s’ha d’aprendre, és una comunicació cristiana en comú. Ha de cuidar la relació amb els mitjans de comunicació, amb els periodistes, els ha d’explicar.

Les xarxes socials estan fomentant la competència, ja que és un gran mercat d’ofertes. Per tant, davant això també és una oportunitat de ser més creatiu. Han ajudat a que el coneixement sigui menys elitista i que tothom pugui aprendre i conèixer. Les religions tenen l’oportunitat d’arribar a molta gent. Una frase, una pregària, un vídeo, una reflexió pot ajudar a acostar persones a l’espiritualitat. I l’ús ha de ser una combinació d’astúcia i bondat .

Va acabar amb reflexions de que també es pot trobar un mal ús de les xarxes en que només es vol el mal i la destrucció del contrari. I per últim, per part del nombrós públic es van plantejar algunes qüestions sobre el tema.

Pàgina 1 de 3612345...102030...Últim »