Resum Conferència Col·loqui : Què és el Sufisme?

Davant d’un nombrós públic que es va aplegar al Casal Marià d’Olot per saber: Què és el Sufisme? en Jordi Puig del Grup de Diàleg Interreligiós d’Olot, va presentar al conferenciant Halil Bárcena de manera exhaustiva, i també sentida, ja que coneix l’obra del autor, en va parlar des del punt de vista de la seva experiència i com l’ha repercutit.
_DSF3064Halil va presentar el Sufisme com un saber i un sabor, com un joc de paraules. És a dir, el saber com a literatura sapiencial, el cor de les persones i copsar el sabor, cosa molt complicada i difícil, a través de la tradició i les arrels. També el Sufisme com a defensa d’atrevir-se a pensar, raonar, reflexionar i meditar, per a tenir una visió més global de les coses. Ja que l’home modern ha deixat de mirar el cel, de saber que diuen les constel·lacions, ja que es guia més per el que diuen les xarxes socials, que tenen molt de pes, però que porten a un empobriment de la persona. Els mestres ens parlen de fugir cap a la realitat, a lo veritablement real. Es tracta d’arribar a ser éssers humans plens, i no pas empobrits. És un aliment imprescindible per a l’home, ja que no vivim només de pa, ni de circ, sinó també de la bellesa, l’esplendor de la veritat, que deien els clàssics, que no és estètic, sinó aliment de l’esperit. Sense això la vida, no és vida en majúscula.
20171120_200326Davant el plantejament de si es pot únicament pensar amb el cap, i de si el cor pensa o no, el sufisme seria l’Islam del cor o el cor de l’Islam. Les persones dels segles XX i XXI quan parlem del cor pensem en afectivitat, sentiment, emoció. En canvi per els clàssics dels segles XI i XII del sufisme, el defineixen igual a la via del cor. Un cor que pot pensar, que reflexiona, un cor il·luminat capaç de comprendre les coses. No queda reduït al sentimentalisme. Si hi una deriva, aquest sentimentalisme pot crear un excés de pietat, i anul·la la capacitat de meditació. Fa segles l’home es preguntava: què soc? qui soc? com és possible que m’hagin nascut? ara, en canvi, la nova espiritualitat, New Age, per exemple, pregunta: com em sento? El subjecte sentimental es posa com a referència de tot. En el sufisme islàmic, únicament Déu pot dir jo. Hi insisteix molt en que s’ha de pronunciar: nosaltres en comptes del jo, és un fugir de la vergonya de l‘ús del jo. El cor de l’Islam és l’essència mateixa d’aquesta tradició de la via del cor.
El sufisme és un fenomen troncal de primer ordre. Cal que se senti globalment. No és un corrent marginal. Es diu: “serà sufí espiritual o no serà.” Ja que res pot viure sense el seu cor. L’Islam sense sufisme és un codi penal, un codi de conducta. Històricament hi ha hagut tensió entre la figura del jurista i la figura de l’espiritual, el sufí. Al llarg de la història moltes vegades han coincidit. La tensió en l’ortopraxia més que en l’ortodòxia, es a dir més accent en el fet, com s’ha de fer, que en el creure.
El sufisme neix com a protesta davant el paper preponderant dels juristes. L’etimologia ens pot donar pistes. Sufí=llana, el que vesteix de llana, el teixit de la puresa, la pobresa davant la seda, símbol de l’ostentació del poder. Un autor hi veu vincle amb la Sofia (Σoφíα), la saviesa. La vida del cor, que coneix, indaga la saviesa, el filòsof. Però no com la figura del filòsof de Rodin, el pensador del cap, sinó el que medita, reflexiona, que passa per el cor el coneixement més intuïtiu i vàlid, la mística. Però no amb un mal ús d’ella, sinó per arribar a ser aquell que sap, que intueix, que ha tocat el misteri, que en té noticia, i experiència plena de la vida i compren la dimensió més profunda i interna de la tradició. És tornar la lletra al seu sentit profund, a les fonts. Endinsar-se en el misteri i el secret de l’Alcorà, on no només, hi ha una dimensió jurídica, sinó també en el misteri i el secret de Mahoma. Misteri i secret de la vida en majúscula. Un mestre ha tastat aquest sabor, i per donar-ne testimoni està en el món.
En el sufisme, hi ha poc jo, s’ha de intentar passar desapercebut.
El sufisme és com un canal a través del qual es diuen coses, se’ns diuen coses. I on la simbologia parla un llenguatge singular. L’home dels segles XX-XXI té molta informació, però poc coneixement. La comprensió dels símbols esdevé un veritable drama, ja que és analfabet. Per exemple, davant d’una muntanya la veurà com a fenomen geològic, però no la veurà tal com un poeta, un mestre ens la descriurà: “l’esforç que fa la terra per no separar-se del cel.”
I sense aquesta visió no som persones. Un profeta encara aniria més lluny, ens diria: “l’esforç que fa la humanitat per no separar-se del cel”. Cel no des de el punt de vista de creure, sinó des de la dimensió antropològica de l’ésser humà.
La transcendència existeix en l’ésser humà, i es presenta més accentuat en algunes persones que altres. Hem d’entendre aquesta dimensió. Hauria d’estar present en el diàleg interreligiós, ja que no només vivim de pa, o de circ. Ja que quedaríem reduïts a pell i ossos i poc més.
En la literatura clàssica sufí, hi ha aquesta antropologia de l’esser humà. Ja que l’home“és més del que es pensa i estudia”, ja que queda reduït , però a la vegada “molt menys dels que es pensa.” Res a la vida és inert. La vida batega, palpita en tot. I en moments i persones es mostra de manera superlativa. Patim una certa pobresa espiritual. En l’Islam/Sufisme, hi ha un lliurament a Déu, l’ésser humà no és el centre. Un mestre persa del segle XIII deia que la condició per ser és no ser. Per tant, quina és la metodologia per ser un sufí? Doncs recordar, tornar a portar al cor tot allò que s’oblida. Les persones oblidem les coses que són fonamentals, i accentuem el jo. L’existència en la renúncia del jo és el que més costa. La renúncia no treu, ens dona, atorga.
El símbol musical sufí per excel·lència és una flauta de canya foradada, buida. Sona perquè està buida. Així mateix la persona pot sonar, transitar, buidada d’ella mateixa, ja que llavors hi transita la Paraula, la paraula de Déu, l’esperit, l’alè, que és respiració. Com es diu: qui coneix el seu nas, coneix el seu Senyor, coneix el seu jo, perquè coneix l’alè que entra dins seu, el que hi ha dins la seva respiració, i coneix el seu jo. Conèixer-se a si mateix, i passar per una auto-correcció de possibles derives, passant per la discreció, aquest passar desapercebut i assolint un coneixement particular, la realitat primera i darrera.

Què és el sufisme?

Gosa Pensar! té el goig de presentar-vos per inaugurar aquesta nova temporada la nostra propera xerrada Què és el sufisme? amb Halil Bárcena, dilluns 20 de novembre a les 20.00 del vespre, al Casal Marià d’Olot.
Prova_Cartell_QUE ES EL SUFISME

 

Foto Halil-1

Halil Bárcena ( Renedo , Cantàbria , 1962 ) és un islamòleg especialitzat en la saviesa del sufisme . Llicenciat en Ciències de la Informació, diplomat en Llengua Àrab, màster en Estudis Àrabs i diplomat en Estudis avançats en Humanitats, també té Estudis Islàmics i de Filologia Àrab i Persa cursats al Marroc, Jordània, el Líban i Síria. Col·labora amb les universitats de Barcelona i Deusto. És director de l’ Institut d’Estudis Sufís de Barcelona, des de 1988. També és músic, virtuós de l’instrument ney , la flauta dervix de canya i dirigeix el grup de música i dansa sufí ‘Ushâq’ des de l’any 2000. Conrea la cal·ligrafia àrab.

Obres

  • (amb Marià Corbí) Jesús de Nazaret, el mito y el sabio. Una lectura del Evangelio de Juan desde una espiritualidad laica y desde el sufismo (Verloc, 2010).
  • Sufismo, Fragmenta Editorial, 2012, (versió en catalá de 2008).
  • Perlas sufíes (Herder 2015),
  • (amb Mariona Cabassa) Historias de Nasrudín, (Fragmenta Editorial, 2015),  (edició simultània en espanyol, català i portuguès).

Traduccions

Hal·lāg, Dīwān, (Fragmenta Editorial, 2010), edició bilingüe àrab-català cal·ligrafiada a mà per ell mateix.

Premis

Premi Crítica “Serra d’Or” de Literatura Infantil 2016, per Historias de Nasrudín, (Fragmenta Editorial, 2015),  (edició simultània en espanyol, català i portuguès).

Per saber-ne més

Entrevista amb Halil Bárcena, traductor de Diwan, de Hal·lag

Halil Bárcena, estudioso del sufismo. Víctor-M. Amela. La Vanguardia. Maig 2012

Pàgina de Halil Bárcena a la web de Fragmenta Editorial

En Jordi Puig i Martín, dinamitzador del Grup de Diàleg Interreligiós d’Olot, presentarà l’acte.

 

Pàgina 1 de 3112345...102030...Últim »