El passat dijous 29 de novembre vam poder gaudir de la xerrada sobre aquests tres punts de la Neus Pintat, on amb claredat, coneixement i ànima va desglossar el seu mestratge. Vam ser un públic d’ entesos i no entesos, però en vam sortir amb un bagatge ampli sobre el temari.
La primera part sobre la Medicina Tradicional Xinesa es va centrar en un repàs del què és i el que implica. Som un micro-cosmos dintre un macro-cosmos. I això parteix de l’observació de la natura, el dia i la nit i de les estacions. Contraris que es compensen. Té un fonament mil·lenari, per exemple l’ acupuntura (3.000 anys). I es tracta de potenciar la salut, cosa que és més que prevenir. La finalitat és mantenir la salut i si hi ha malaltia, guarir-la i trobar l’ equilibri perdut. És una medicina empírica, d’observació. La persona té un flux vital, que comença al néixer i acaba amb la mort. I aquesta medicina que és energètica, fa que l’ energia circuli i estigui equilibrada. És la teoria del Yin i Yang, dos extrems, contraris però complementaris i interdependents. El nostre cos funciona així, per tant l’ equilibri és la base de la salut. S’ han de complir els tres paradigmes : 1- tenir energia, 2- que l’energia circuli i 3-que estigui equilibrada. Els nostres òrgans estan relacionats amb les emocions, i aquesta relació té una idea de globalitat de tot el cos en relació a les estacions. A cada estació hi ha uns òrgans que interactuen més. La medicina tradicional xinesa ens dóna una analogia simbòlica, una mirada de conjunt, integradora, global, holística.
La segona part va tractar el Wu Wei, filosofia xinesa. Basada en el llibre Dao Te Txing de 81 capítols, que data de 1.700 abans de Crist. Dao o Tao significa: camí de les estrelles, cruïlla de camins, un ull i una mà, i Te , ull i cor; per tant es tracta de seguir el camí amb el cor. Els xinesos no el consideren un llibre espiritual, però per la Neus sí que ho és, ja que ofereix una amplitud universal, harmonia i una unitat del tot. Wu Wei que significa No Fer, Fer sense Fer. Es tracta de no fer allò que no ens pertoca, però si el que ens pertoca, ja que la vida no comença ni acaba amb nosaltres. No som l’origen de tot ni el destí de tot. No hem de voler controlar-ho tot, ja que no tenim el control. No hem d’anar a contracorrent de la realitat. Les coses són com son i no les podem canviar. Cal ser senzills, humils, aprenents de la vida. Hem de fluir inclús quan les coses ens van a la contra i és difícil. Cal que fem l’aprenentatge. Som uns missatgers, ponts d’unió entre la realitat i la concreció de la nostra vida. Hem de superar l’ego, que pot ser una manera egocèntrica que ens desconnecta de la vida, de les persones i de la realitat en majúscula. Hem de poder entrar a la vida, a aquest tot universal, que podem anomenar amb molts noms diferents: Vida, Energia, Esperit Suprem, Déu….etc. El pensament, la raó de l’home són molt poderosos i correm el perill de creure’ns que som poderosos, i llavors es perd la noció de ser un micro-cosmos dins un macro-cosmos.
I la tercera part i última, va ser sobre Ser. Ja més centrats en el pensament d’Occident. Que som? Qui som? Quina és la nostra essència? Som energia. L’univers és energia i som una part del tot. Som una part integrant. Som univers. Som amor. Tenim la potencialitat de l’amor pur. Tenim la capacitat de l’amor incondicional, que brolla d’un fons, d’una deu d’amor. Venim de l’amor pur i retornarem a l’amor pur. Som saviesa, hem de tenir el coneixement just de les coses, ja que la realitat és més ample que la raó. Hem de ser de cor senzill, com un infant, buscar amb el cor la unitat del tot. La saviesa, la consciència ens porta a la realitat, la raó no. Sentir és estar amb contacte amb la realitat. Hem de posar atenció plena en el que fem. La raó necessita demostrar, la mística no necessita demostrar la dinàmica de la consciencia. Estem dissenyats per tenir consciencia plena de la realitat.
Hem de poder dir: Sóc qui sóc. Jo sóc, és a dir: Ser
Míriam Díez Bosch. Directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura i Vicedegana de Recerca i Relacions Internacionals de la Facultat de Comunicación i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universidad Ramon Llull. Vicepresidenta del portal Catalunya Religió i Directora d’Experts i Partners del portal global Aleteia. Es dedica al periodisme religiós des dels anys 90. Ha estat professora a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma on va fer el Doctorat en Ciències Socials. Anteriorment es va llicenciar en Ciències de la Informació a la UAB i en Estudis Eclesiàstics a la Facultat de Teologia de Catalunya. És membre de diverses associacions internacionals i comitès científics. És de Girona.
