Resum Conferència Col·loqui: Salut Espiritual

_DSC0011Un nombrós públic es va aplegar el passat dimecres per saber més sobre la Salut Espiritual. Un títol, d’entrada ampli, i que és punt de debat i centre de molts articles, sobretot als EUA, en aquest mirar d’entendre el lligam entre el món cerebral, i el món mental i com ens afecta als humans en les nostres accions, comportament i benestar. Per tant, hi ha aquest nou paràmetre en estudi i debat, i és que la fe pot curar.

El conferenciant, va fer un repàs i una explicació de les estructures de la ment. Comparant el cervell dels vertebrats i el dels humans, on s’hi troben els automatismes, necessaris per la nostra vida diària i supervivència. Automatismes també presents en les emocions, que formen part dels aspectes principals de les nostres vides, i que ens són comuns amb els animals. Per exemple, emocions com l’estimar autèntic, l’alegria, la tristesa, i que segons el grau de sentiment poden tenir repercussions ‘viscerals’ importants. Per això per exemple, el sistema digestiu és tan sensible als disgustos. I després va comentar la part que és exclusiva dels humans: els raonaments.

Viure és fer funcionar les programacions, tot l’altre és afegit. El nostre cervell és limitat davant una realitat que és molt complicada. Per tant, els humans muntem sistemes simbòlics per veure quina és la realitat i que hi fem aquí. I així tenim les filosofies, en el nostre intent de quadrar les coses. Les ciències que són sistemes simbòlics per interpretar el món i fer que sigui comprensible, molt basats en la crítica i la tècnica. L’estètica, ja que hem de treure la bellesa d’allà on sigui, per exemple un poema, que ens diu la veritat que no té la vista. L’ètica, que és un sistema simbòlic interessantíssim, per exemple si agafem el terme: fraternitat, una utopia, que és el que voldríem que fos i en canvi, no és. I els sistemes espirituals, les religions, el món hindú, del que sorgirà el budisme, el món Jueu, del que sorgirà el cristianisme, i el món grec, religiós i de reflexió, que formen encara part del nostre bagatge. Tot això forma part del nostre cervell humà.

Aquí i ara, a Europa, i especialment a casa nostra: Catalunya i també a l’Estat Espanyol, el fet religiós està en crisi. Hi ha hagut una liquidació de la religió en tres generacions, que els sociòlegs i altres estudiosos estan observant i miren d’entendre. Però aquesta turbulència no passa arreu de manera generalitzada.

Les principals revistes científiques del món es preocupen de les filosofies, espiritualitats i religions, i del sentit de la vida. A Amèrica per exemple, es posa atenció en el món intern de la persona, ja que hi afegeix un sentit a la vida, i és imprescindible per viure, ja que tot es relaciona de manera interessant. Ho fa en tres dimensions,
1. cap a dins: en profunditat, auto-anàlisi…
2. cap a altres : compassió, relació…
3. cap a dalt, la meva identitat amb tot, el jo en el total, l’origen…

Per exemple, titulars com: Estem fets per creure? de la prestigiosa revista Nature. Ja que és més fàcil creure que no, l’ateisme és més difícil, malgrat ens sembli que no. En els estudis d’antropologia es veu que la religió és molt important, per tant, es tracta de veure quins avantatges aporta, i com pot afectar. Els investigadors no són creients, però estan convençuts de que és un factor positiu. Abans es creia que primer hi havia l’assentament, la ciutat i després el santuari, ara sabem que és al revés, primer va ser el santuari i després l’assentament.

Interessa saber, què és la salut espiritual? ja que és un factor oblidat en l’envelliment exitós, on és un factor imprescindible. Per tant, podríem dir que en l’increment d’estudis sobretot a l’Índia, la Xina i els EUA, és un vell concepte que s’ha tornat nou: la higiene espiritual. S’estudien els seus efectes saludables, on es veu, per exemple, que el ioga i la meditació van associats a canvis de millora en el cervell. Tranquil·litzar el cos per relaxar la ment, amb la respiració, relaxant el nervi més important que tenim al cos . O meditar, relaxar la ment perquè arribi al cos. Treballar l’esperit millora el cos. Relaxar és fonamental en totes les religions. Aquesta relació cervell/ment i cos, es pot treballar en dues direccions, top-down: el cervell pacifica al cos, i bottom-up, el cos pacifica la ment. Per exemple, amb el Mindfulness ben fet, s’ha vist i comprovat en els estudis com de beneficiós és pel cervell, ja que en manté la seva integritat.

Molts hospitals, equips de metges, estan incorporant aquest apartat de salut espiritual, ja que comproven que treballant conjuntament i incorporant-ho es produeixen millores. Viure espiritualment és realment més saludable.

Per últim, va afegir el conferenciant: Si la meditació és bona, per un creient, Déu la fa millor.

Va tancar l’acte un animat col·loqui amb tot tipus de preguntes i dubtes per part dels presents.

_DSC0008

Salut Espiritual

Gosa Pensar té el goig de presentar-vos la nostra propera conferència d’aquest mes de juny, serà dimecres 20 de juny a les 20 h a l’Aula d’Exàmens de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres.

Prova_Cartell_Salut_Espiritual

Ramon Maria NoguesRamon M. Nogués (Barcelona, 1937) és catedràtic emèrit de la Unitat d’Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet estudis de pedagogia, filosofia i teologia a Navarra i Salamanca, i és doctor en biologia per la Universitat de Barcelona. Treballa en genètica de poblacions, especialment en poblacions humanes aïllades. Ha estudiat temes de neurobiologia evolutiva i ha col·laborat en equips interdisciplinaris de neuropsiquiatria amb la Fundació Vidal i Barraquer. En aquest context ha analitzat qüestions relatives a la neurobiologia de la religiositat. Ha intervingut en estudis de bioètica i en comissions oficials sobre aquesta disciplina. És escolapi des del 1955 i prevere des del 1961. A Fragmenta ha publicat el llibre Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió (2007), Cervell i transcendència (segona edició: 2015) i La salut espiritual (2016), i ha tingut cura de l’obra col·lectiva Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana (2008). És assessor de la col·lecció Introduccions de Fragmenta Editorial.

La conferència que us presentem reflexionarà sobre el tema, a continuació la ressenya de l’assaig que ha inspirat la xerrada:
 
coberta-salut-espiritual-bLa salut espiritual
Neurociència i qualitat mental

La salut espiritual forma part de la salut mental i, per tant, simplement de la salut. La recerca espiritual ha de ser un camí d’alliberament, de donar sentit a la vida, de proposar visions de la realitat que possibilitin les actuacions responsables de cadascú envers els altres, la societat humana i la preservació de la integritat de la Terra. Aquesta perspectiva creativa de l’espiritualitat és possible i, fins i tot, urgent.

Aquest llibre aporta algunes reflexions a propòsit de la necessària, luxosa i enriquidora recerca de l’espiritualitat. Ho fa amb una referència clara a la neurobiologia, però sense que aquesta forma d’aproximació pretengui convertir-se en la referència central del món espiritual. La neurobiologia i l’espiritualitat són dos instruments excel·lents per conèixer i fer funcionar adequadament el món mental humà de manera que la persona pugui apreciar el goig de viure.

Presentarà l’acte, Antoni Calvó i Espigulé
Empresari de la construcció, actualment jubilat. Laic. Ha estat a l’escoltisme, a Justícia i Pau, a Càritas, al Consell de Laics del bisbat de Girona, del qual en va ser President durant 4 anys. Membre del Concili Provincial Tarraconense de 1995 (l’anomenat Concili Català) per nomenament del Bisbe (Mons Jaume Camprodon). Regidor de l’Ajuntament de Figueres entre 1999-2007. Membre de diverses Juntes de societats sense ànim de lucre. Actualment compromès a Càritas.

Amb la col·laboració d’Abacus Figueres.

 

Diada de Sant Jordi 2018

Gosa Pensar! us desitja una bona diada de Sant Jordi

Gravat d’un boix d’E.C. Ricart

Gravat d’un boix d’E.C. Ricart

En el cel vos proclamaren
Patró de bon cavaller;
l’espasa que allí us donaren
¡com esglaia a Llucifer!
En l’escut se us imprimia
la creu roja en camp d’argent.
Patró de cavalleria,
¡vetllau per la pàtria mia
i per son renaixement!

(Dels goigs a St. Jordi d’ A. Masriera)

sant-jordi2

Pàgina 1 de 3312345...102030...Últim »