Crònica de Viure la Poesia

El passat dimarts 8 de novembre, en un vespre de fred hivernal després de la tramuntana, una trentena de persones ens vam reunir al Cercle Sport Figuerenc, per escoltar la poeta Susanna Rafart, sobre què és viure la poesia? per què escriu? que la mou?  que sent? com la viu?

La sala feia goig, s’hi palpaven ganes per saber-ne més sobre el tema. Joan Manuel Soldevilla va repassar la biografia, l’obra i els premis rebuts per la Susanna, va esmentar el fet de que la seva obra hagi estat traduïda a diversos idiomes. Va interpel·lar-la sobre la seva faceta de traductora, interpretant en una altra llengua el treball d’un altre autor. Va preguntar-li sobre el significat de ser dona i poeta a Catalunya. I també el perquè empra diversos estils segons els llibres que va editant.
poesia1La poeta va començar explicant com la poesia o el fet d’escriure és fruit d’una curiositat per la vida, de l’observació de tot el que passa en el nostre entorn, de la fragilitat dels moments, de la incertesa i manca de seguretat, de la bellesa i del immens goig del món natural on vivim, de les pors, del cant a la vida i de gaudir moments, paisatges, sentiments, i emocions.

Va defensar l’aprenentatge d’escriure, la recuperació de paraules oblidades, a saber-ne molt, llegir altres autors; adquirir nous coneixements van conformant l’ànima de poeta i va donant inspiració per a nous poemes.

Ens va explicar com la seva experiència com a docent l’ha ajudat a donar-se compte de la importància de llegir bé, en veu alta els poemes, com a recuperació de l’antiga tradició oral. Com a cosa viva, doncs evoluciona i canvia amb la relació amb la gent. Va reivindicar rellegir poemaris per treure’n més suc i fer-los més nostres, doncs tornem a lectures o recitacions breus, com abans.

Seguidament va llegir uns quants poemes de diversos llibres, mostrant-nos un temari variat, un mosaic d’estils diversos: Salvador Espriu, de Ma Mercè Marçal, d’ Emily Dickinson, de Ma Àngels Anglada … i també va reivindicar els clàssics com a nucli, ja que no passen mai de moda, sempre estan presents a vegades amb més llum i a voltes des de l’ombra, però són un bon puntal. I així també va esmentar el seu llibre de memòria i notes d’un viatge a Grècia, on la travessia li permet parlar de tot. Perquè poesia ho és tot i tots els temes hi poden entrar.

Per acabar va parlar de les noves tecnologies en la poesia, el fet de que l’obra es pot trobar arreu i pot resultar desvinculada de l’autor o trossejada, però va dir que és com un retorn a l’origen, quan és recitaven, i a vegades no se’n sabia l’autor o quedava un poema en fulls trossejats, i malgrat això la gent se l’aprenia de memòria o el poema es transmetia a través de generacions, perquè havia assolit vida pròpia.

Els comentaris estan tancats.