Revista El Ciervo, 65 anys de pensament i cultura

Gosa Pensar! té el goig de presentar-vos la nostra propera conferència, dimecres 8 de juny a les 20 h, a  l’ Auditori 3 Giroemprèn  del Parc Tecnològic i Científic de la Universitat de Girona.

PORTADA-ELCIERVOJaume Boix Angelats
(Banyoles, Girona 1952) periodista, porta més de quaranta anys exercint aquesta professió i el maig del 2015 va ser nomenat director de la Revista El Ciervo.

Precisament va ser en aquesta mateixa revista on va començar el 1973. D’aquell període, ell diu que va aprendre no només l’ofici d’escriure, sinó de viure d’ell, intentant fer-ho amb dignitat.

Va ser director del Diari de Barcelona (1988-1990) Ha treballat en diversos diaris com ara Catalunya Express, El Correo Catalán, El Periódico i El País. Ha dirigit documentals televisius sobre Picasso i Pau Casals, la sèrie Reportero de la historia (TVE) i un espai a La 2 (2011) Diálogos para los pueblos de España. Així com a col·laboracions a programes de TV3 i de ràdio.

jaumeboix111Ha exercit de guionista i d’assessor de continguts editorials, per exemple amb RBA. També és coautor de llibres de divers gènere periodístic : ‘El deporte del poder’ (biografia de J.A. Samaranch, amb Arcadi Espada), ‘Barcelona 92, el vol de la fletxa’ (crónica, autors varis) i ‘Por los adentros’ (reportatge amb el seu germà Salvador Boix). Com a autor teatral ha escrit temes de ficció, que potser no ho són tant. La seva obra teatral, Molière la balla (2014) fou estrenada en els festivals Temporada Alta de Girona i a Málaga.

Cartell_REVISTA EL CIERVO

Presentarà l’acte, Guillem Terribas i Roca, llibreter i activista cultural. Màxim responsable de la LLibreria 22 de Girona, des de la seva creació, el 1978, fins el febrer de 2015.

Presideix el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, entitat responsable del funcionament del Cinema Truffaut de Girona. Col·labora des de la temporada 2015-2016 en El món a RACC 1 amb Marc Artigau amb una secció sobre llibres titulada ‘De què va?’.

L’espai Contracorrent del Diari de Girona entrevista a Jaume Boix. 26 de maig de 2016.

Revista El Ciervo, 65 años de pensamiento y cultura. Blog El Ciervo. 31 mayo 2016.

Interès per la Filosofia

Ahir l’Auditori de la Biblioteca Carles Fontserè es va omplir de persones interessades en escoltar i participar del col·loqui sobre la vida amb o sense filosofia, malgrat es digui o pensem que ja no hi ha lloc o interès per una temàtica com aquesta. La presentadora de la conferència la Rocio Abelenda, ens va presentar el tema, esmentant el mal record que la majoria de gent té de la filosofia, ja que aquest record es redueix a una llarga llista de grans pensadors de filosofia i els seus conceptes, i en canvi  existeix un gran desconeixement de la filosofia pràctica, o la seva aplicació en la nostra vida diària.

En Josep Maria Carbó va començar explicant què és la filosofía: l’amor per la saviesa, el coneixement, com vol dir el seu nom. Aquest desig, o necessitat de fer-se preguntes constantment per entendre l’entorn, i a nosaltres mateixos. També va esmentar el fet de que tots som una mica filòsofs, malgrat moltes vegades no fem cas d’aquestes petites ‘crides’ per fer-nos preguntes: per por, per mandra, per no complicar-nos la vida… Va diferenciar la filosofia acadèmica i la filosofia practicada. La filosofia acadèmica, la que s’imparteix a escoles i instituts i la filosofia practicada que inclou experimentar-la en la nostra vida diària. Va reivindicar el paper de la filosofia lligat a totes les altres matèries per ajudar a pensar, ensenyar a pensar i va defensar que aquest hauria de ser l’objectiu de l’ensenyament. Si només es deixa que sigui la filosofia que ajudi a pensar, no funciona l’engranatge d’agermanar tot el coneixement i la seva pràctica en les nostres vides. També va descriure i explicar els diferents nivells de filosofia, en que el més profund el podem lligar a la mística, a l’espiritualitat, a la contemplació. També la filosofia com a recerca de la Veritat, la Veritat Absoluta, que pot variar segons la persona. La ponència va ser dinàmica, divertida i clara. El públic s’ho va passar d’allò més bé, i va participar activament en el co·loqui posterior.

 

La vida amb o sense la filosofia

Gosa Pensar! té el goig de presentar-vos la nostra propera conferència, serà dijous 26 de maig a les 19 h, a  la Biblioteca Carles Fontserè  de Porqueres.

Josep Maria CarbóJosep Maria Carbó és filòsof, va ser mestre de primària i professor de filosofia de secundària. És cofundador de l’Escola de filosofia “El Pou”. L’objectiu d’aquesta escola de petit format és promoure la difusió de la filosofia pràctica entesa com a recerca sincera de la Veritat. Hi fa activitats d’iniciació, de difusió o d’aprofundiment.

Crec que la meva feina en aquesta vida és promoure el qüestionament de les idees, sacsejar, provocar, fer trontollar les creences per tal que, movent-nos i refent la nostra vida, ens acostem cada cop més a la Veritat.

Cartell_LA VIDA AMB O SENSE FILOSOFIA
Les veus de la comunitat educativa per celebrar els 10 anys de Debats d’Educació. van fer aquesta entrevista a Josep M. Carbó.

I tu, quines són les 3 coses que has après?

Les tres coses que he après…

  1. Els/les mestres no ensenyem però amb nosaltres es pot aprendre.
    Una cosa és el que ensenyem i una altra ben diferent el que s’aprèn. Centrem l’activitat pedagògica en el que ensenyem, però en realitat no ho podem controlar. L’important és el que s’aprèn, no el que s’ensenya i això sempre depèn de les necessitats de l’aprenent. Podem generar situacions suggeridores, intentar seduir per afavorir un tipus d’aprenentatge, però al final, sempre depèn de l’aprenent.
  2. És més important el “per a què” que el “què” i el “com”.
    Els aprenentatges són mitjans per a fins. L’important són els fins, els valors als que serveix un aprenentatge. Pensar bé pot ser usat per fer el bé o el mal. Dominar el llenguatge pot servir per enganyar o informar. Ser fort pot servir per defensar al feble o per a oprimir-lo. No importa el que s’aprèn sinó què en fa amb això que aprèn. I decidir les finalitats és el més important en educació.
  3. L’escola podria ser educativa.
    Si deixés de valorar resultats utilitaristes i mirés el procés de creixement personal. Si es centrés en les necessitats personals i no els programes. Si despertés la crítica, la imaginació i la utopia i no la submissió, la conformitat i la reproducció social.
    Altres veus de la comunitat educativa.

Presentarà l’acte, Rocio Abelenda periodista i escriptora, escriu al blog Abelenda

Pàgina 10 de 33« Primer...89101112...2030...Últim »