Vibrant xerrada sobre Lluc, als Locals de Santa Maria dels Turers de Banyoles

Amb la sala plena i expectant, Antoni Puigverd va introduir el tema i va presentar el P Riera, sj. Va remarcar la necessitat de pensar, de que hi hagi un marc de diàleg i de discussió de idees diferents des de qualsevol punt de vista i creença, en aquest cas concret, des del punt de vista del creient i del no creient, en un món on degut la munió de fets diversos ens movem més en el camp de les emocions, que no pas en el dels pensaments. I en aquest sentit,  va glosar el lema de Gosa Pensar!: de fer pensar, organitzant actes que hi convidin. La necessitat d’escoltar, de ser receptiu, que no vol dir imposar o intentar fer canviar a l’altra part, sinó sumar, enriquir i poder sospesar més.

El P Riera, sj va basar la xerrada en el seu llibre: Jesús de Natzaret (Una història de Déu subversiva i subjugant – Evangeli de Lluc, Escola de Justícia i Misericòrdia), treball que va sorgir com a escola de justícia pels voluntaris d’una parròquia de Barcelona que amb un projecte d’ajuda als sense sostre, va finalment resultar en l’Associació ARRELS.

LLUC8Va presentar l’Evangeli de Lluc, com una escola d’aprenentatge per a un coneixement intern de Jesús, i del seu missatge. Lluc va escriure el text als anys vuitanta, cinquanta anys després de la vida del Jesús històric, i presenta la contemplació dels fets de Jesús. Ho va comparar amb la contemplació d’un quadre. Per exemple el Gernika de Picasso, on les pinzellades del mestre ens fan entrar en el cor de la tragèdia, en la contemplació, i és un acte totalment diferent comparat amb la contemplació d’una fotografia del bombardeig de Gernika, on contemplem el coneixement extern, les runes de la ciutat. El coneixement intern, ens toca la fibra, mou els nostres sentiments, ens provoca una reacció intima i personal. També va remarcar la “bomba” del missatge de Jesús, prenent partit pels pobres, fent seu el seu crit: “Pare, perquè m’heu abandonat!”, la humanització de Jesús portada al límit. I on el Messies irromp com a Justícia i Misericòrdia, una Gran Noticia. Perquè tal com també deia Dostoievski, va concloure, amb que no hi pot haver Justícia sense Misericòrdia, ni Misericòrdia sense Justícia, ja que només Justícia, sols dóna un resultat rígid sense poesia, sense cor, i amb sols Misericòrdia, es pot caure en una “bonesa bonassa”, mancada de dret. Va faltar temps per acabar de repassar tot el text, i van quedar moltes ganes per a tornar a repetir l’experiència.

Pàgina 10 de 30« Primer...89101112...2030...Últim »