Històries populars del curs de l’any del Pla de l’ Estany

histories3
El saber popular: contes i cançons i rondalles i acudits i dites compartides en fer petar la xerrada i viure moments, estones de la vida diària, de treball, de divertiment, de gaudir i observar la natura, de creences, de supersticions, de fets, tan ric i a la vegada, avui tan oblidat.

Això és el que hem compartir en la xerrada magistral que ens ha fet l’ Àngel Vergés a la Biblioteca de Porqueres. Com bé, l’ha descrit el presentador, una persona curiosa per tot aquest ric i gran món de l’historia oral de les nostres contrades i de la nostra gent avantpassada, perquè s’ha trencat el vincle que feia que les històries passessin de generació en generació, però sobretot d’avis a nets. I també amb el seu gran bagatge de recollida de dades, articles i publicacions, que el converteixen en el màxim coneixedor del llegat de la comarca del Pla de l’Estany.

Ha estat interessant sentir com la recollida va portar a l’amistat entre l’Àngel i les persones grans de les masies i pobles que ell entrevistava. Parar-se el temps, practicar l’art de la conversa, sense rellotges i fer-la petar, i llavors sortia tot, el que es recollia, records, vivències, opinions i aquest compartir una conversa que és una de les joies que podem practicar els humans, un intercanvi de pensament i experiència. Ho ha recordat amb emoció, ja que actualment dos dels avis ja han mort. Al Cel siguin.

histories5Ha començat amb un Calendari de la ceba per saber quin temps faria durant l’any, mitjançant esclovellant una ceba i posant-hi sal. I depenent com acabava cada capa, doncs se sabia si hi hauria pluja o pedra o bonança. I hem partit des del Nadal, amb el tió fet d’una soca d’alsina, que després es cremava i en que els regals eren mandarines, xocolata, i algun cop un mocador. També amb els indiots que s’aplegaven a les places de les viles per portar a Ciutat, a Barcelona, per el tiberi de Nadal.

histories1A la Missa del Gall del Santuari del Collell, hi feien una mena de ritual, l’adoració de l’Infant Jesús, per part del pagesos amb barretina, i després els pastors acompanyats dels marrans. Havien ensenyat a les bèsties a agenollar-se, i els guarnien amb teles i cintes, i també sembla que fins i tot, se’ls encenien espelmes a les banyes.

Es menjava xai o carn sols per Nadal i la Festa Major, per tant això era tingut ben present per tothom, com a molt especial. Per mantenir la carn la guardaven al pou.

Pels Reis, algú del poble es disfressava i desfilava, amb esclops decorats amb paper daurat i a vegades passava que la mainada el o la reconeixia, com va passar amb la mare d’en Joan Giró de Cal Oceller, un dels contaires de l’Àngel.

Els regals eren els mateixos que per el tió, potser afegint-hi caramels o flaones.
A Pujals dels Cavallers, en Patxaco amb una euga feia de rei, i es feia notar i aquest mateix personatge després va ser el conductor del cotxe del Comitè d’Orriols, durant la Guerra Civil, sembrant de mort les contrades del Pla de l’ Estany.

Per Sant Antoni Abat, hi havia la benedicció dels animals. A Banyoles hi havia en Pere de les ‘Hermanitas’, l’Asil, que vestia el seu cavall i es vestia ell mateix d’un vestit de saca. S’atorgava un poder màgic als capellans, per exemple amb el mossèn i caçador del Santuari de Rocacorba de qui es deia que havia fet desaparèixer els llops que hi habitaven, i que probablement van ser abatuts o morts amb verí. També es feien curses amb el bestiar, i hi ha moltes històries i anècdotes amb les mules ‘refugiades’, dites així perquè van ser abandonades per els soldats en la retirada. Com que eren animals escarmentats, amb patiment o el soroll de les bombes, doncs a vegades eren imprevisibles els seus comportaments.

La creença del bruixot o de les bruixes és una constant. A Banyoles es creia que el bruixot apagava les teieres de la plaça, fins que els banyolins li van donar uns bons cops de pal, i Sant Mer va beneir-les. Per la Candelera, les candeles es guardaven per fer fum i guardar-se i protegir-se del mal temps, i la pedregada, ja que es creia que foragitaven les bromes.

També per prevenir-ho es tocaven les campanes, tiraven coets o amb escopetes llargues es disparaven a les bromes. Alguna vegada hi va haver alguns incidents, com per exemple a Fontcoberta, en que un mosso va causar destrosses al teulat al enganxar els petards a una fanga, o va matar totes les granotes de la bassa de la masia al errar el dispar.

Per Quaresma a la processó de Mieres, en la representació, desfilava un dimoni amb llargues banyes i cua i portava lligat a Jesús, també apareixien uns guardians amb cascs de mitja lluna, i amb els apòstols adormits sota el banc. Tot plegat força inusual comparat amb el que altres llocs fan.

La cabra sempre és una mala peça i se l’associa amb Llucifer. Ja en el món Grec i Romà hi ha el Déu Pan, meitat home, meitat cabra i el cristianisme n’agafa la iconografia, és com una substitució.

El mateix amb el sal pas, el seu origen està en costums paganes. El dimecres sant el mossèn posava sal a les entrades, portes, pou, les corts i es beneïa la casa. Es pagava el capellà amb ous. Els ous són una constant, també en la celebració del ciri moviment el dijous sant i en les caramelles, la vigília de Pasqua.

A Cornellà del Terri hi trobem la Plantada de Maig, i ara, a més, el Ball del Cornut. El Ball del Cornut és un ball recent que apareix al Costumari de Joan Amades, però no se’n sap la font i no s’ ha trobat res més. La Plantada també es feia a Banyoles, però en una aposta, Cornellà va perdre i va continuar fent-la. Abans hi posaven banyes i hi penjaven pollastres i ensabonaven el pal. El que agafava els pollastres podia quedar-se’ls. Les banyes eren el nombre de casats que hi havia hagut al poble.

Les festes religioses de Sant Marc, Sant Pere Màrtir, la Santa Creu, servien per beneir l’olivera i posar-ne brots als camps per protegir les collites. També es beneïa el Terme i així es foragitaven les bruixes o els mals esperits. Altres celebracions eren Sant Isidre o Santa Quitaria.

Sant Joan, una de les més emblemàtiques amb els foguerons. Es saltava el foc perquè portava bona sort. Si no es tenien petards, es disparava. Es guardaven les cendres per fer-ne una línia de protecció per allunyar els llops. També diuen que les torres del Castell enfonsat a l’ estany es veuen la nit de Sant Joan. La llegenda és del segle XIX. Il·lustra l’anhel dels banyolins d’assolir llibertat i canviar de jurisdicció, i trencar l’haver d’estar sota el jou de l’abat del monestir.

Al Juliol, hi ha les històries dels follets que habiten les cases i sempre fan alguna malifeta, o entremaliadura. I tindrien el seu origen en la iconografia romana. Exemples en són el mal caçador que sempre ha de córrer per empaitar la llebre i el trenatge de les crineres de les eugues donant voltes a l’era destriant el gra de la palla.

I la presencia d’històries d’ocells, saber interpretar i entendre el seu llenguatge, que és present en rondalles i contes, com el cu-cut que va anar a Roma, a ofici, ja que ell i la cigala eren incompatibles i no podien treballar plegats.

I l’origen de creences amb imatges de relleu a les masies com passa amb Sant Ferriol a Falgons, i a Mata on alguns fets, no massa ben acceptats, com per exemple el trasllat del cementiri, excepte dos nínxols, donà peu a tota una cançó popular.

Un ric imaginari, que els que hi hem estat i ho hem sentit, doncs semblava que no en teníem prou, i no hi havia pressa per acabar.

Save

Save

Save

Save

Save

Històries del curs de l’any del Pla de l’Estany

Gosa Pensar! té el goig de presentar-vos la nostra propera conferència col·loqui Històries del curs de l’any del Pla de l’Estany amb Àngel Vergés i Gifra, dissabte 25 de març a les 11.00 h, a la Biblioteca Carles Fontserè de Porqueres.
Prova_Cartell_CURS DE L'ANY

 
 

A-Verges-Gifra

 
 

Àngel Vergés i Gifra

Va néixer a Banyoles l’any 1968. És mestre i llicenciat en filologia catalana, tot i que dedica nombrosos articles i estudis a parlar sobre el folklore de la comarca en diverses publicacions periòdiques, llibres d’assaig i també en el seu propi bloc. Autor de l’itinerari llegendari de Banyoles, impulsat per l’Ajuntament des del 2010. Actualment coordina la col·lecció del consell Comarcal del Pla de l’Estany Contes de llegenda.

Autor de diverses publicacions com: El Drac de Banyoles: itineraris, història i tradició al voltant de l’estany, L’Estany de Banyoles, Llegendes del Pla de l’Estany, Llegendes i paisatges del Pla de l’Estany :concurs literari, Quin món tan perdut! : històries d’en Xico i d’en Tonet, La Serpent dels Casalots i altres llegendes i autor també del blog Lletres de Travertí

Presentarà l’acte:

Josep Grabuleda i Sitjà

És llicenciat en història per la UAB, màster en arxivística i arxiver municipal de Banyoles. És un bon coneixedor i estudiós de la història de Banyoles i comarca, sobre la qual ha publicat diversos articles en diverses publicacions. Ha escrit llibres, entre d’altres, Banyoles (1993, juntament amb Josep Tarrús), El tren petit (2003), Porqueres (2003, juntament amb David Sala), El senyor de Banyoles. Els abats del monestir de Sant Esteve (2012) (juntament amb Joan Anton Abellan), El cinema a Banyoles (2013) (juntament amb Joan Olivas), El Terme de Banyoles (2014) (juntament amb Guerau Palmada) o Els Cementiris medievals de Banyoles (2015, juntament amb altres autors).

Pàgina 3 de 3112345...102030...Últim »