JESÚS TOTALMENT HUMÀ, JESÚS TOTALMENT DIVÍ, JESÚS UN IMMIGRANT


El passat dijous 24 de novembre, va tenir lloc la xerrada sobre els evangelis de la infantesa de Mateu (Mt 1.2) als Locals Parroquials de Santa Maria dels Turers.

Com que el P Riera ha escrit dos llibres sobre l’evangeli de Mateu va ser un dels motius per els quals es va triar aquest tema per la conferència, també per la proximitat del Nadal amb la vinguda de Jesús, i perquè l’any litúrgic serà amb Mateu. Aprofitant que el P Riera ha escrit comentaris sobre tres evangelistes, a l’hora suposava una continuació de l’anterior xerrada sobre Lluc.

Antoni Puigverd va presentar l’acte, fent una breu introducció del que per ell havia representat llegir el llibre de comentaris, i sobretot pel fet de ser Mateu. Va comentar que l’evangelista Lluc és més pictòric, hom es pot imaginar les imatges estant present en les narracions del seu evangeli, mentre que Mateu és més rígid, perquè vol que el text lligui amb la tradició jueva, i aquest fet segons com, li marca la pauta. Va alabar la manera planera, clara i engrescadora de com estan escrits els llibres del P Riera, ja que els converteix en una eina per a reunions de grup i com a pregària.

El P Riera va començar situant l’evangeli de Mateu dintre del seu context històric, per mirar d’entendre com va sorgir, arrel de què i com a resultat de què. Ens parlà de que a Antioquia quan escriu Mateu, ja als anys 80, hi havia problemes de comunió, d’assemblatge entre els cristians jueus aferrats a les practiques del judaisme de sempre, i els cristians (jueus o grecs) convençuts que per ser fidels a Jesús, calia superar els esquifits límits tradicionals. Un problema que ja venia dels dies de Pere i Pau no resolt del tot. L’evangeli de Mateu s’escriu mentre la comunitat judeo-cristiana està en aquesta cruïlla.

Mateu optarà clarament per un universalisme, perquè la gran joia de Jesús arribi als pagans i a tots els pobles. Farà esmenes a l’evangeli de Marc, perquè ha estat escrit des de la perspectiva dels cristians vinguts del paganisme, i ho fa, perquè resulti acceptable als judeo-cristians, afegirà la col·lecció de paraules de Jesús (Q), i també tradicions de la seva comunitat.

Per tant, Mateu és un repte per el segle XXI ja que també la pluralitat que comporta la globalització del món, ens obliga a repensar la fe en l’únic Jesús des de perspectives gens etnocèntriques.

Si només tinguéssim Mateu, no podríem fer pessebre, no tindríem pastors, ni cant dels àngels…com descriu Lluc. Si només tinguéssim Lluc, no faríem Reis, ni posaríem l’estel, ni celebraríem els innocents com narra Mateu.

El P Riera va remarcar la importància de situar els evangelis de la infantesa en el darrer estadi de la tradició. Ara els llegim en primer lloc, però haurien d’estar a l’últim ja que sorgeixen de la necessitat de saber detalls del naixement i de la infantesa de Jesús, i agafen un registre poètic, místic i mític. Aquest evangelis, són com una mena de contemplació, primer ens presenten un Jesús totalment humà, només cal repassar la seva, a voltes, escandalosa genealogia, i després un Jesús totalment diví, creat per l’Esperit que ha planat sobre el fang verge de Maria, una contemplació mística. Trobem la presència de la saviesa d’Orient, en recerca, escrutant els “signes del temps” i també com a obertura a un món més ample i plural, i present als inicis de l’experiència cristiana. Finalment, Jesús marxarà a l’exili, a Egipte per evitar l’extermini. Jesús patirà conseqüències polítiques com a infant. Jesús és un immigrant.

 

Pàgina 4 de 30« Primer...23456...102030...Últim »