Resum Conferència Col·loqui: L’Evangeli de Marc. Un Crist i Fill de Déu, però… d’una altra manera!

confepriereaEl passat dijous 25 de gener a un quart de nou del vespre, ens vam aplegar per escoltar la xerrada del P Francesc Riera, sj sobre l’Evangeli de Marc, i la figura de Crist des d’una altra manera. La Dra Dolors Vidal va començar fent un repàs de la trajectòria i obra del P Riera i del impacte que els seus llibres de teologia popular sobre els evangelis han tingut aquí i sobretot a terres de Sudamèrica.

El P Riera va començar introduint l’evangeli de Marc amb la perspectiva de coneixement intern de Jesús, d’un ficar-se al cor de Jesús , per més estimar-lo i seguir-lo. Va situar l’evangeli en el seu context, escrit uns 40 anys després dels fets, a Roma o Síria, i que anava dirigit a una comunitat petita i no rellevant, menyspreats, ja que la Creu es considera una bogeria, i també una comunitat que ha oblidat que Crist és el pobre. Per tant Marc tracta de donar una sotragada, vol engrescar la comunitat de nou. Recull les tradicions i en fa un relat.

Vol tornar al Jesús real, no al Jesús fet ves a saber com, a la nostra imatge i semblança. Jesús serà el punt zero, d’on sortim. Va recordar que és el que tracta de fer avui el Papa Bergoglio quan vol que tornem a connectar amb Jesús de Natzaret, com a nucli central. Seguint l’evangeli, se’ns presenta un Jesús alliberador, el Crist, el Messies, però que no és fàcil de portar a terme i un Jesús que és el Fill de Déu. El missatge és que amb Jesús comença la bona noticia, i continua amb la comunitat cristiana, ja que nosaltres en som la continuació.

_DSF6742Jesús és l’alliberador, va provocant la bona noticia, però queda enganxat , lligat, perquè tant els fariseus i la gent de bé, pietosa, com el poble i els deixebles no se n’enteren, no ho acaben d’entendre, perquè prescindeixen de la Creu. L’evangelista/pastor presenta la jornada ‘tipus’ de Jesús, anant a la sinagoga i fent que la persona trencada per dintre (l’endimoniat ), recuperi la vida. Per tant ja és el primer gest de que el Regne ha arribat. També ho veiem amb la sogra de Pere, una velleta que recupera l’esperança. Passa de sentir-se inútil a sentir-se entera, Jesús la ressuscita i passarà al servei i serà la primera diaconessa que serveix la taula cristiana. Per tant ens diu que ens trobarem amb Déu i Jesús quan recuperem i ressuscitem els trencats, els últims, i escampem acolliment i simpatia a tota la gent que se’ns acosta.

Amb el leprós, Jesús trenca tabús, traspassa la frontera. És la bona noticia. I es tracta de fer com Jesús, amb Jesús. Perquè Jesús està preocupat pels drets de la persona humana, i per tant es troba amb els últims, i reparteix el goig de l’evangeli. Cosa que el Papa Bergoglio també fa amb la seva obra ‘Evangelii Gaudium’ o ‘La joia de l’Evangeli’.

Aquest missatge és molt important per Marc, tenint en compte la seva comunitat ingènua, que no es vol empassar les dificultats de la vida i que es pensa que tot és fàcil, un bufar i fer ampolles. Es tracta de que encaixi la vida amb els seus feixucs i creus, en el seguiment de Jesús.

Per últim, ens presenta un Crist abandonat de Déu, en la seva mort. Déu crida el crit del poble. No és el totpoderós, sinó un altre Crist que mor cridant com el poble. Amb la mort de Jesús, lo sagrat està en les nostres creus pròpies i les que ens donen els altres, i no en els temples.

També va subratllar la vigència del missatge d’aquest evangeli en el món actual, en les nostres pròpies comunitats tant semblants a la de Marc.

Els comentaris estan tancats.