Resum conferència, L’ Espiritualitat amb les eines d’Ignasi

La xerrada a l’Aula d’exàmens de l’Institut Ramon Muntaner sobre Espiritualitat amb les eines d’Ignasi, va aplegar un públic nombrós amb ganes de saber i també de preguntar com es va veure en el col·loqui final.

Després d’una presentació fent referència a l’espiritualitat com un camí que porta i acosta a Déu, i que condicionarà la nostra vida i la nostra comprensió del món. També considerant que no hi ha una única espiritualitat, sinó moltes i diferents però que totes són igual de vàlides. Es van esmentar els Exercicis Espirituals com el llegat més sòlid de l’Espiritualitat Ignasiana, així com l’Examen, tot basat en les vivències i experiències del mateix Sant Ignasi. Una proposta de vida basada en un manual pràctic on es convida a l’exercitant a experimentar i a passar pel cor les coses, a assolir un major coneixement intern, a sentir la bellesa de la creació, a aprendre del silenci, a una nova forma de pregària on hom s’hi fa present, contempla i participa en el verset que ha escollit, a discernir per omplir la seva vida amb més joia, pau interior, llibertat, empenta i amb més experiència de Déu. Trobar a Déu en totes les coses, i en tot estimar i servir.

David Guindulain va començar explicant que vol dir espiritualitat, el que ve de l’esperit, seria el vent que mou la persona, el que el mou cap a on cerca i ho va lligar amb el text/oració tan conegut del P Arrupe: Enamorat! Ja que enamorar-se de Déu de manera absoluta és el que ho atraparà tot: el motiu per llevar-se al matí, el que fem, el que llegim, el que coneixem, el que ens trenca el cor, el que ens amara de joia. Espirituals ho som tots, per tant tots podem entrar en aquesta dinàmica.

Les eines d’Ignasi serien: desaccelerar, es a dir aturar-se, poder contemplar, després mirar enrere, mirar el camí recorregut, on Déu ha estat present i la familiaritat amb el Déu de Jesús, un tracte de tu a tu.

La proposta del mes d’exercicis també es pot adaptar en format més curt, o els exercicis de la vida quotidiana, i seria per ordenar la nostra vida, sobre el que Déu vol de nosaltres, el desig, l’anhel de Déu per cadascun de nosaltres, i des de la fe s’hi connecta. L’acompanyant, figura indispensable en els exercicis, per contrastar i ajudar, ha d’acabar retirant-se, perquè ha de ser el propi exercitant qui acaba el procés.

La necessitat del silenci, de fer i sentir el silenci, aquest desconnectar-se. El silenci que en el món actual fa por, avorreix i inclús per a molts joves és sinònim de mort. El fet de no estar connectat permetrà escoltar bé i escoltar allò que Déu vol de nosaltres. S’ha de donar el silenci exterior per entrar en el silenci interior.

No hem de viure a flor de pell, superficialment, i no entrar en el cor del que som.

Hem de sentir noves sensacions que formen part del que som i de la vida quotidiana i que hem perdut o desconeixem, com ara sentir com respirem, com entra l’aire, com sentim l’arrelament dels cabells, el pes del nostre cos, els batecs del cor. Un món ric de lo senzill. Ja que Déu és molt més familiar del que ens sembla. I ens ajudarà a trobar-lo en totes les coses, en cada moment, en el dia a dia.

També sobre la figura d’Ignasi, es van glosar les aptituds i manera de ser. El cavaller amb empenta i iniciativa, el cortesà que sabia moure’s, amb intel·ligència interior, sabia gestionar i estar, i per últim, el comptador, que ho registrava tot i seguia el rastre de tot el que passava, per tant per on passa Déu.

Finalment es va parlar de l’Examen, com a eina que ajuda a repassar el dia, a ser conscient de lo viscut i veure on ha passat Déu, on Déu s’ha fet present, d’agrair els bons moments i de ser conscient del que s’ha de millorar i on podríem haver estat diferents.

 

Els comentaris estan tancats.