Resum de la conferència: El cristianisme i la música.
La reforma pendent del segle XXI.

f2-2

L’acte va ser presentat per Mn Lluís Solà i Triadú, adscrit a la Parròquia de Sant Esteve d’Olot

El passat dissabte 15 de setembre vam tenir el goig de gaudir de la xerrada: El Cristianisme i la música, basada en el llibre:  Lutero y la música. La reforma pendent del segle XXI, de Josep Marc Laporta, publicat a Bubok Publishing S.L. Escrit amb motiu del 500 aniversari de Luter i les seves 95 tesis.

La xerrada va tractar de fer una mirada de recorregut al llarg de la historia.  La 2a part : La reforma pendent del segle XXI,  estava encaminada a que els assistents poguéssim trobar les nostres pròpies respostes.

Va començar amb Israel i l’Antic Testament, a les Cròniques 9,33,  on els levites són els que es dedicaven a la qüestió musical i apareixen com a cantors. Per tant, en el judaisme la música ja tenia una funció. També en l’últim capítol del Salm 150, surt el tema de la lloança a Déu amb tot d’ instruments, i que reflexa la importància de la música.

Va continuar amb l’apòstol Pau, el qual en les seves cartes als cristians d’ Efes i Colosses, els recomana que cantin amb tot el cor, salms i himnes o cants espirituals. Es interessant comprovar que trobem tradició jueva i tradició grega caminant plegades, es a dir, la combinació dels salms amb arrel jueva i cants propis i himnes amb trossos del Nou Testament, obrint tot un ventall de noves possibilitats. Pau els anima, fet molt important, a cantar des de l’Esperit, la Paraula de Déu,  sentint-se bé.

Seguidament, va contraposar Sant Agustí i Sant Gregori i el seu paper en el camp musical del cristianisme. Sant Agustí va arribar a escriure una Encíclica: De música, on defensava un afer fred, subjecte a la matemàtica i a la filosofia. Però, després d’una experiència reveladora a Milà, obre el seu cor a l’emoció, a la tendresa, a commoure’s i canvià el seu parer.

Sant Gregori, fou qui va  recopilar i organitzar els cants. Se’l considera l’inventor del cant Gregorià, encara que actualment hi ha dubtes al respecte. Certament però, en va ser l’impulsor, el reformador de la música a l’església, i això és molt important. La música gregoriana esdevé la música oficial.

Luter apareix amb la Guerra dels Grangers, i va impulsar la Reforma. Hi ha clars i obscurs en la seva gestió. Durant els segles XIII,XIV,XV i XVI hi havia una corrupció general a l’església, sobretot a Roma, on Luter va anar i va poder veure el problema testimonialment. L’indignà especialment la qüestió de les indulgències, per treure la gent del purgatori, ja que només s’aconseguia pagant, i això era un veritable problema per a la gent pobre.

I és aquest tema, el que el portarà a escriure les 95 tesis que va penjar a la porta de l’església de Wittenberg. Serà cridat a Roma, on li demanaran que es retracti, cosa que no farà. Estableix una sèrie de principis o ‘Solas’: una sola escriptura: la Bíblia; una sola fe: només per la fe Déu salva; una sola gràcia:  la salvació ve per gràcia divina; un sol Crist: el mitjancer és únicament ell; i sols la glòria de Déu: la glòria és només per a Déu.

Coincidint en el temps amb l’aparició de la impremta, Luter tradueix la Bíblia a l’alemany, perquè aquest Déu que parla arribi a tothom. També escriu cants en alemany. Fins ara els monjos i els escolanets eren els encarregats dels cants en llatí. Luter vol que el poble, tothom canti i entengui el que canta. Crearà la polifonia, més veus i instruments, a la vegada que impulsarà escoles de música a les esglésies per a tothom. També cuidarà que siguin poetes els que escriguin els cants dels poble. I d’aquí naixerà el cant coral a quatre veus. Tothom aprendrà les cançons. Volia que la música de l’Església entrés a les tavernes i a la vida quotidiana.

L’església de Roma reaccionarà 25 anys després al Concili de Trento. Adaptarà la litúrgia i més coses als nous temps, ja que en molts territoris del nord d’Europa, Alemanya inclosa, ha triomfat la reforma. La lluita entre els dos bàndols té de positiu les ganes de millorar per part de tots dos.

Per últim, la xerrada es va centrar en Johann Sebastian Bach, el músic protestant per excel·lència i el més conegut, el més il·lustre. 200 anys després, les escoles de música de les esglésies havien donat el seu fruit i ell n’és la mostra de l’herència d’una revolució musical. Cristià convençut, com s’ha demostrat amb la troballa de la seva Bíblia personal farcida de comentaris i anotacions, el passat segle XX. Era un home de fe, firmava totes les partitures amb el ‘Soli Deo Gratia’ i en dos fragments del llibre de Cròniques 25, comenta que els músics han de ser el fonament de la música que agradi al Senyor, i a Cròniques 26.21, anota que Déu sempre està present en la música.

Per acabar, va esmentar el llegat que ens han deixat els afro-americans, antics esclaus i treballadors dels camps de cotó. Com que acompanyaven als amos a l’església i sentien els cants a les esglésies Metodistes o Baptistes, tocaven la música que escoltaven, i quan van acabar convertint-se a la fe, i celebrant els seu propis cultes per la seva comunitat, van fer-ne combinacions i adaptacions amb la música i els seus ritmes d’Àfrica.

 

Els comentaris estan tancats.