Resum xerrada-col·loqui: Sant Romero d’Amèrica, amic dels pobres.

El passat dijous 5 de novembre, va tenir lloc la xerrada sobre Monsenyor Óscar Romero, proclamat Beat, aquest mateix any 2015 pel Papa Francesc, després que el procés hagués restat paralitzat durant un llarg reguitzell d’anys.

OLYMPUS DIGITAL CAMERASant Romero d’Amèrica, com és popularment conegut a la seva terra i a tot el continent americà, és una figura que no deixa a ningú indiferent. El mateix bisbe Casaldàguila, li va fer un poema arrel de la seva mort violenta amb aquest nom. I així, amb la lectura d’aquest poema va començar la conferència, el P. Bernabé Dalmau.  A qui previament, l’Albert Quintana, president de Justícia i Pau, va presentar als assistents; explicant la seva entrada al monestir de Montserrat, el seus estudis, el seu treball i la seva obra, així com el seu llibre: “Óscar Romero, bisbe dels pobres”, i l’edició dels seus Diaris.

Després de la lectura del poema, el conferenciant va explicar com havia sorgit el seu interès per Romero, i com s’havia anat endinsant en la seva persona i en l’evolució que havia fet tan radicalment. Romero malgrat haver visitat Montserrat, no va contactar amb el monjos, ja que va fer una visita ràpida per terres catalanes. S’ escau també que a Montserrat, va arribar un exemplar dels Diaris de Romero, editat a Sud-Amèrica, per un treball d’un altre monjo de Montserrat, i aquest exemplar va ser cabdal per a l’interès del P. Bernabé per Romero.

Vam poder escoltar una exhaustiva presentació de la biografia de Romero, les seves arrels, els seus inicis, les seves primeres parròquies, el seus anhels, el seu nomenament, les visites a Roma, els seus avaladors i els seus detractors. Així com, saber més de la persona, l’home, el seu temperament i caràcter, la seva manera de fer i d’actuar, els seus escrits.

I com no, l’ evolució del país, el moment polític, les lluites internes, els aldarulls, els assassinats. Temps de canvis i convulsions. També temps del naixement de la Teoria de l’Alliberament. El seu sospesament, la seva valoració, el seu distanciament, el seu canvi radical i el seu decidit pas a ser la veu dels més febles, dels més pobres, dels més petits.

Romero té una evolució fascinant, sobretot a partir de la mort del jesuïta Rutilio Grande, amic seu, i de qui admirava el seu treball amb la comunitat a través de la catequesi. Agafarà la torxa del màrtir caigut i en farà la seva bandera, donant pas a dir, en clara veu alta, la denuncia del patiment i opressió del poble senzill, en les seves homilies de llarga durada, i també amb la seva actitud vers les elits governants opressores.

confe1Era conscient que estava al punt de mira, però això no el va aturar. Sabia quin era el seu compromís amb l’evangeli, i quin era el seu camí, malgrat tot. Per això, s’ha dit que, amb ell, “Déu va passar per El Salvador” o que “Déu va fer el que li va donar la gana amb Romero”, perquè va evolucionar d’una posició passiva a ser la veu dels oprimits.

Com va dir el Papa Francesc, un parell de dies abans de la xerrada, arrel de la primera visita d’una comitiva de El Salvador, Óscar Romero és un doble màrtir, perquè després del seu assassinat, va continuar sent calumniat per la pedra més forta, que és la llengua. Lloat sigueu Sant Romero d’Amèrica, amic dels pobres!

En el col·loqui, un capellà que havia treballat a Centre Amèrica, va donar testimoni viu de les dificultats de ser testimoni de l’evangeli, i de la precarietat de la seva mateixa vida en circumstàncies polítiques i socials, semblants a les de Romero.

Llegiu l’article: Bernabé Dalmau: “Amb Romero, Déu ha passat pel Salvador” al catalunyareligio.cat

 

Els comentaris estan tancats.